Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/43

als cavalls, e cavalcaren tant de bell pas tota la nit ab los adalils que sabien los camins els passos, que al mati foren de tras hun puig assats prop de les tendes de Miramoli. E quant vench al mati, los Serrayns se aparellaren de la batalla; e foren tantes gens a cavall e a peu, que null hom no podia saber lo nombre, que los plans e les muntanyes n'eren totes cubertes. Si de veure era gran feredat.
La primera squadra dels Serrayns era de deu rengues de Serrayns negres, grans e forts e be armats ab lances grans e ferros lluents. Els Serrayns tenien los aristols fermats en terra, e los feres devant; e aquests eren xixanta milia per nombre.
E apres de aquests scales de Serrayns negres, havia tres scales de camells, encadenats la hu ab l'altre ab cadenes de ferre. E dintre los camells encadenats, havia e staven ballesters e cavallers, e tota l'altra gent, partida per batalles.
Quant la ost dels crestians fo armada e aparellada, e cascu d'ells se fon comfessat e penedit de sos peccats, els bisbes els prelats de santa sgleya los hagueren absolts de tots lurs peccats, e totes les batalles foren stablides, cavalcaren tant tro que foren ajustats a la ost dels Serrayns. E lo rey de Castella, que havia la davantera, ponyi son cavall ab la sua gent e esvahi la ost dels Serrayns. Mas no poch entrar avall per raho de les lances qui eren tant speces, quels Serrayns negres a peu tenien fermades en terra, e per los camells que eren encadenats. E quant veu lo rey e tota l'altre gent que no ho podien svair ne anar avant, hagueren aytal consell: que girassen lurs cavalls, que fessen semblant de fugir atras; e los Serrayns començarien se a desrenguar, e obririen les scales dels camells encadenats; e puix girarien sobre ells, e axi svahir los hen.
Tot axi com ho hagueren dit ho feren; que giraren los caps als cavalls e speronaren atras en semblança de fugir. Els Serrayns se desrengaren e obriren les scales dels camells; e aytantost la ost dels crestians giraren sobre ells; e començaren de ferir en los Serrayns si fortment quels cavalls eren afaynats de passar sobre los Serrayns morts.
Quant la bandera quel rey d'Arago havia feta estar al puig d'amunt dit veu que les osts eren ensemps ajustades e que la batalla era gran, feu senyal als cavallers del aguayt del rey d'Arago que havia tramesos, que deguessen ferir en la reguarda.