Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Ab tant lo comte de Barcelona mana corts e ajusta sos cavallers:

 «Barons, dix lo compte, yo he oides novelles, que la emperadriu de Alemanya es encolpada per richs homens de Alamanya de hun cavaller del emperador, per enveja e per mala volentat, e deu esser cremada, si no ha trobat a hun any e un dia cavaller que la deffena per batalla. E no troba qui la'n deffena. E vull hi anar ab hun cavaller solament, aquell que yo demanare. E coman vos la terra e mos infants, quem guardets e ho salvets, axi com vosaltres mateix.

-Senyor, digueren los cavallers, molt volenters! Feu foll assaig que aixi anets ab hun companyo solament; que vos seguirem ab cincents o ab mil cavallers a nostra messio; e fareu la batalla dos per dos, o deu per deu, o cent, per cent, o axi com vos manets.

-No placia á Deu! dix lo comte; que ja ab mi no ira mes de hun companyo e deu scuders quim serveixquen. E si a Deu plau, yo sere el jorn de la batalla, e combatrem per ella. E no vull que hi sia conegut».
 E si volets saber qui fo lo cavaller qui ana ab lo comte per companyo, ell havia nom En Bertran de Rocha Bruna, e fo de Prohença de honrades gents, e bon cavaller de ses arnes; e l'emperador havial exellat de sa terra, per tal com li fo acusat que era estat a la mort de hun senescal que stava en Prohença per l'emperador.
 Quant lo comte fo aparellat, cavalca ab son companyo e ab deu scuders, e a grans jornades molt cuytosament, que grand pahor havia que no fallis al jorn de la batalla. E cavalca tant que fo en Alamanya, en una ciutat que havia nom Colunya. E aqui fo l'emperador. E lo comte mes se en un rich hostal. E depuix que fo aqui no havia anar al jorn de la batalla pus de tres jorns; e ancara la emperadriu no hac atrobats cavaller que la desenculpen per batalla.
 El comte, quant hac reposat hun jorn, lendema ana a parlar ab l'emperador, ell e son companyo; mas no vol que null hom sabes qui era ell, que ell n'havia castigada sa companya. E quant fon devant lo emperador, saludal; e lo emperador acollil molt gint, per tal com li semblava hom honrat.

 «Senyor, dix lo comte, yo son hun cavaller de Spanya. He