Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/56

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 «Amich, dix la emperadriu, anats vos en sa e saul que yo de vos no penre venjança ne la'n fare pendre; mas Deu la'n pendra quant a ell plaura; e partit vos devant mi».
 Ab tant lo cavaller se parti davant la emperadriu e ana s'en al hostal. E lo emperador fo molt alegre; e entra al camp, e dix al comte:

 «Senyor, dix l'emperador, l'altre cavaller nos vol combatre ab vos; es vengut a la emperadriu clamant merce, e ha dit que falsament e desleal la han acusada. E la emperadriu ha li perdonat francament, per ço com Deus e vos li havets feta tanta de honor.

-Senyor, dix lo comte, puix axi es, bem plau».
 E lo emperador pres lo per les regnes del cavall e menal d'avant la emperadriu.

 «Dona, dix l'emperador, ve us aci lo cavaller qui us ha defençada de mort. Nos parteixcha de vos, e fets li aytanta de honor com puxats; e no y guardes res que mester haga de ma terra; e amenats lo a vostre palau, e aqui menjareu ensemps.

-Senyor, dix la emperadriu, axi sia fet com vos haveu dit».
 Lo emperador s'en ana a son hostal e la emperadriu atresi; e amenaren s'en ab gran honor lo comte al palau. E aqui menjaren ensemps. E puix lo comte ana s'en a son hostal; e quant vench a la nuyt, elle feu donar civada ab jorn, e semia que fo envesprit cavalca ab sos scuders e tench son cami tota la nit per tornar en Catalunya.
 Quant vench lendema, trames l'emperador missatger al comte que vengues al palau; mas no sabia que ell fos lo bon comte de Barcelona, mas que fos un altre cavaller strany. El senyor del hostal dix al missatger, que anat s'en era la nit que passada es, e que ja podia haver cavalcades deu legues. Los missatgers tornaren al emperado, e digueren li:  «Senyor, lo cavaller que feu la batalla per madona vostra s'en es anat; que be pot aver cavalcades deu legues».
 Quant l'emperador ho hach oyt, fon molt irat; e parla ab la emperadriu:

 «Dona, dix ell, lo vostre cavaller s'en es anat sens de ma sabuda, e no se si s'ha pres comiat de vos, que molt ne son despagat».
 Quant la emperadriu entes quel comte s'en era anat, per poch no exi de son seny.