«Hal senyor, dix ell, malament som scarnits; car vos pas no sabets aquest cavaller qui era.
-Cert, dix l'emperador, no pas, sino que ell me havia dit que era hun cavaller de Spanya.
-Senyor, dix la emperadriu, aquest cavaller que vos havets dit e vist, e qui ha feyta la batalla per mi, es lo bon comte de Barcelona, de qui moltes vegades havets oyt parlar de la gran noblea e del gran ardiment que en ell es, e dels grans fets, e de les grans conquestes que ha fetes de Serrayns.
-Com! dona! dix l'emperador, es ver que aquest fos lo bon comte de Barcelona? Si Deu m'ajut, la corona del emperi no pres james tan gran honor com aquesta es, que de tan longa terra sia vengut tan honrat comte, per deffensar tan gran deslealtat, la qual era gran dan e gran vergonya de vos e de mi. E la merce de Deu e del comte! ha lans levada dessus. Per que a mi es curt terme que james li'n puxa retre guardo. Hon yo us dich, que james ma amor ne ma gracia no havrets null temps, si nol cercats tant tro quel trobets e quel amenets aci ab vos. E aparellats vos al mil que puxats, e anats honradament axi com a vos tany ne a nos. E en aço no trigues gayre».
Com la emperadriu de Alamanya ana cercar lo bon comte de Barcelona, e com l'emperador li dona lo comtat de Prohença.
'emperadriu se aparella de anar per cercar lo bon comte de Barcelona; e amena cent cavallers honrats, e cent dones, e cent donzelles, e scuders, e altres companyes aytant com menester ne havia; e cavalca tant per jornades que vench en la noble ciutat de Barcelona. E lo comte, com sabe que madona la emperadriu de Alamanya era venguda en Barcelona, fon molt maravellat; e cavalca, e una la veure en son hostal. E aytantost com ell la hac vista, ell conech que era aquella dona per qui ell havia feyta la batalla. E la emperadriu conech de
