Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL XXIII

Com parla lo comte en Nuno.



Q

uant los Templers hagueren parlat, respos lo comte En Nuno, qui era oncle del rey, e dix:

 «Senyor, molt son alegre de vos, qui sos tan jove e de tan pocha edat, que tan bon ardit e tan noble fet vos ha Deus mes al cor. E dich aytant: Per ço com vos sots tan jove e no sots usat de les armes a portar ne dels colps a soferir, que vos que romangats, e nos irem a Mallorques, e conquerirem la terra, e puix vos porets hi anar. E si tant s'es que no vullats romanir, yo ire ab vos, e tots los altres, que us defendrem de nostre poder, mentre vida nos bast, axi com bons vasalls deven servir llur bon senyor. E menare docents cavallers be aparellats, e donzells e fills de cavallers qui seran cent e hun cavallers com serem a Mallorques, e menare molts servents qui seran ballesters, qui seran bons en plans e en muntanyes; e aportarem molt pa e molt vi e carn e civada; e no m'en tornare tro que vos ho vullats».

CAPITOL XXIV

De ço que dix lo comte d'Ampuries.



Q

uant hac parlat lo comte En Nuno, torna seher, e llevas lo comte d'Ampuries, e dix:

 «Senyor rey, ço que vos havets començat no sembla gens que de vos sia vengut, segons los dies que havets; mas fets atreyt al bon linatge don sots exit. Per que yo, senyor, ne son molt alegre, com tan be començats. E seguirvos he ab huytanta cavallers e ab vint ballesters a cavall e ab mil servents. E donarlos he bon sou, e ferlos he llurs ops tro que de ça siam tornats».