Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CAPITOL XXV

Com respos lo prous vescomte En Guillem de Moncada.



A

b tant levas lo prous vescomte En Guillem de Moncada e dix:

 «Senyor ver Deus! beneyt siats vos que ço he trobat ara, que quant havia cerquat com pogues servir a mon senyor e tornar en sa amor e en sa gracia don hom me havia gitat a gran desllealtat, mas ara lo servire tant de mon poder que sera son plaer quem perdonara. Mas dich vos, senyor, que molt sou jove per tan gran fet a començar. Mas, per mon consell, vos romandrets; e nos irem a Mallorques, e conquerrem la terra; e puix porets hi vos anar. Mas, si tant s'es, senyor, que no vullats romanir, yo ire ab vos e amenare cent cavallers bons e ben aparellats de bons cavalls e d'armes, o de ballesters e de servents, aytants com obs ne havrem; e a tots dare bon sou; e ferlos he llur ops de tot ço que mester havra; e servirvos he, senyor, ab tota ma companya tro que la ciutat hagam presa, e puix, aytant com vos vullats».

CAPITOL XXVI

Com respos En Guillem Ramon de Moncada.



P

uix apres respos en Guillem Ramon de Moncada, e dix:

 «Senyor rey, be es veritat ço que tots temps he oit dir:  «que de bon arbre bon fruyt n'ix»; axi com es esdevengut de vos, segons los bons fets que començats. E sia a plaer de Deu,