e volch s'en ab ell anar. E lo rey e tots cells de la ost, com saberen aço, fon los molt greu, mas no lo y gosaren dir. E lo comte En Nuno dix al rey al comiat pendre:
.«Senyor En rey, guardats be nostra ost, que d'aqui a quatre jorns yo sere tornat».
E lo comte de Ampuries qui non sabia res de aço sobrevench al consell; e les gents digueren al comte de Ampuries que En Nuno s'en volia partir de la ost; per que'n eren despagats. E lo comte de Ampuries dix a'n Nuno: que, si ell se partia de la ost, que ell s'en yria a Castello; e pregal que per nulla res no fos que ell s'en partis, que ara era la vila en hora de pendre, e si ell s'en partia, poria hi venir altre scandel, que tot lo fet ne valria menys.
E quant En Nuno entes quel comte e totes ses gents eren despagades del seu partir, romas del anar e lexa lo convit del Serray.
«Barons, dix lo comte En Nuno, yo no m'hic vull partir, puix a vos altres no par bo. Mas façam axi del pendre la ciutat com yo-us dire. Emprenam lo dia de la batalla, entrem en la ciutat per morir o per vivre, e que null hom aquell jorn no s'en puxa estrer. E tots jurem ho, e majorment los capdalsa de la ost.
-Senyor, dix lo comte de Ampuries, molt havets ben parlat e dit».
E tots los altres barons de la ost ho tengueren per bo, e teren aportar hun llibre missal; e lo rey jura e els altres tots. E digueren al rey: que el no y entraria tro que la ciutat fos presa. E lo rey dix: que null temps nos pendria, si ell no y entrava primer. E los barons qui conegueren sa volentat atorgaren lo y. Mas lo sagrament fo fet en aquesta manera: que ells juraren tots, grans e pochs, que totes les senyeres dels capdals entrassen primeres en la ciutat, e quels homens a peu seguissen elles al mils anar, e que nos partissen d'elles, ne gosas nengu tornar atras; e si nengu moria, fos comte ne baro o altre hom, que hom lo lexas star aqui hon lo colp hagues pres, e tro que la ciutat fos presa quel ne tornas hom llevar; ne si los uns veyen occiure los altres, que nols planguessen del morir, mas ques defensassen al mils que poguessen; e si veyen que ningu tornas a les tendes ne exis, que, per amich que li
