fos, no duptas de ferir lo, axi com a hun Serray; e que null hom no degues pendre alberch ne ostal, tro que la ciutat fos presa; encara, que null hom no degues tolre son lloch ne son alberch a aquell quil havia pres; e cell qui aço passaria, que fos perjur e tengut per falç e per bar a Deu e al rey.
Mas estes coses, null hom no u sabia lo jorn que era stablit a dar la batalla, sino lo rey e los cavallers, per tal quels Serrayns no s'en apercebessen. E quant lo sagrament fo fet, hun bisbe vals preycar de Deu, e dir que romanguessen per que havien presa la creu sino per destroir los enemichs de Jesu-Crist qui mori per ells; que cascu fos volenteres de morir per Jesu Crist, si mester li fos; e si volen null temps tornar en llurs terres, conve que per la ciutat de Mallorques passen, que axi es fet lo sagrament e ordonat; per que cascu sia aparellat al jorn de la batalla, en tal guisa que la sua anima el seu cors sia guarnit de bones obres; e que nos tema de morir per Jesu-Crist.
Quant hagueren oit lo sermo, foren molt alegres e pagats, e cascuns anaren s'en a llurs tendes. E puix d'aqui avant aparellaren se al mils que pogueren, en tal guisa que, quant seria lo jorn de la batalla, nols fallis res que mester los fos.
Quan lo Rey En Jaume d'Arago feu un cavaller novell que havia nom en Caroç.
b tant, lo sant jorn de Nadal fo vengut, El rey oi missa ab tots sos barons, e l'altra gent atressi; e combregaren. E lo rey feu hun cavaller novell qui havia nom En Caroçh e fo fill del comte Alamany; e feu li molt gran honor, per ço com ell era molt prous e valent. E axi, passaren aquell jorn alegrament e en pau, que hanch no y hac donat colp ne pres.
Quant vench lendema, que fo lo jorn de sent Esteve, anaren cavar lo mur; si quen derocaren be quatorze braces, ab solers e ab cadafals que y havia; puix faheren altra cava que ana tro al mur major; si que tots los fonaments del mur cavaren,
