Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

be quinze braces, e puig stalonaren lo, e meteren hi foch ab lenya, per ço que caygues; mas quant fo cremat tot, e la gent sperava quel mur caygues aquella saho, no u feu, per que tots ne foren despagats.
 Ab tant lo vespre fo vengut, e tuyt anaren s'en a les tendes per reposar. E mentres cascuns staven axi, lo mur caech per si mateix al vall. E puix tota la gent esplanaren la e adobaren la hon devien entrar, mal grat dels Serrayns. Mas los Serrayns havien fet hu mur dintre aquell qui era caygut; els crestians havien lo dessots cayat, quels Serrayns no sabien res; mas nol volien enderrocar, per tal quels Serrayns non fessen altre, e ques fiassen per aquell, e quant lo jorn de la batalla fos, no calra sino epenyer e ell sempre cauria. Tot axi com ho hagueren ordonat ho faeren.

CAPITOL XLVII

Com lo Rey en Jaume d'Arago pres la ciutat de Mallorques e fou en l'any de Nostre Senyor 1228, a trente hu de dehembre.



A

ço fo en lo any de la incarnacio de Nostre Senyor Jesu Crist, tinent 1228, lo darrer dia del mes de dehembre, de mati, la vespra de Ni-nou, qui fa lo temps bell e clar.

 El rey feu assaber a tuyt per la ost que s'en aparellassen de entrar en la ciutat. E tuyt anaren oir les misses, e confesaren, e combregaren; e puix anaren se dinar de plors e de lagremes e d'altris menjars, e perdonaren se los uns als altres. E prengueren lurs armes. E quant foren tots armats, a cavall e a peu, anaren se vers aquella part hon devien entrar.
 Ab tant hun servent qui ere de Barcelona, ana desrenjar ab hun peno que aportava, e munta s'en al mur; e cinch de altres servents anaren hi al dos, e enderrocaren los Serrayns que y eren en huna torre; e aqui posaren lo peno real; e puix sonaren ab les spases a la ost que pensasen de entrar en la ciutat; e cridaren:  «Via dins! via dins! que tot es nostre!».
 Don los crestians foren molt alegres de aço. E apres de