Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/108

cara no entrassem en la orta de Mallorques per tal que no fos talada ne mal menada, car ells acordarien breument sobre aço quels convenia fer. E Nos haut nostre acort sobre aço, anamnosen a tendar a Portupi; e metem tot nostre estol en lo dit port; e faem tornar algunes companyies qui eren pus avant de Portupi, ço es a la torra den Carroç. E los dits missatgers presentarennos alguns capitols e rahonam ab ells la manera ques devia tenir, que ells nos liurassen la ciutat de Mallorques ens faessen homenatge e llur fe romangues salva.
 E tantost com fo hora de dinar o abans, lo dit infant En Pere nos tremes de belles cireres que li eren vengudes de la ciutat de Mallorques. E dixnos lo missatge qui les porta: — senyor, aquestes cireres vos tramet lo senyor infant, quen menjets, en tal punct que dins breus dies siats en la ciutat de Mallorques e senyor de aquella. — E Nos haguemne gran plaer; e tantost prenguemnos a menjar de les cireres, e diguem: — E Nos ab aqueixa condicio ne menjam — E tot aquell dia Nos romanguem aqui sobre aquests tractaments. Apres en lo divendres seguent xxx dias de maig, durant los dits tractaments, romanguem en lo dit loch de Portupi, e avenguemnos ab los missatgers e prohomens de la ciutat de Mallorques e juristes, ço es, micer Ramon de Capcir e daltres qui sobre la informacio del nostre dret, que Nos los haviem tramesa, segons que dit es, faeren algunes rahons e arguments en contrari. A les quals rahons e arguments los fou clarament respost per Nos e per lo dit infant e per los sabis de nostre consell dessus nomenats. E finalment hauda gran collacio aqui de paraula e disputacio sobre lo homenatge quels dits jurats nos devien fer e com devien dar paciencia al nostre enantament e execucio de justicia. E com los dits jurats e prohomens e juristes de Mallorques hagueren clarament entes nostre dret e quens eren tenguts a les dites coses, acordamnos ab ells de la manera del homenatge quens havien a fer e del liurament de la ciutat. E manam recullir en les nostres naus los homens de peu e almugavers nostres a gran instancia e supplicacio dels missatgers de la dita ciutat; car tant era esglayada la gent de aquella, que per manera alguna nos tenien per segurs, que si los almugavers hi entrassen, que no fossen destrohits e robats. E axi Nos volguemlosne complaure.