Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/125

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nobles lo comte de Luna, mossen Blasco de Alago, mossenyer Joan Eximenez de Urrea, mossenyer Phelip de Castre, mossenyer Joan Ferrandez de Luna, mossenyer Galceran de Bellpuig, mossenyer Galvany de Anglesola, mossen Arcat de Mur, mossenyer Michael Perez Çabata, En Sancho Perez de Pomar, anam apres ab les hosts de Gerona, de Besuldu, de Figueres e de la vegueria tenint la reguarda; e per tal com romanien algunes atzembles que venien derreres, ordenam que don Pedro de Exerica anas ab c cavallers detras totes les batalles. E passam per lo coll de Paniçars sens nengun contrast, saul que alguns almugavers quey habia, e un escuder de casa nostra, Exemeno de Sparça, pres deli e ab alguns homens a cavall que nos volien capdellar, sen pujaren al castell de Bellaguarda, e aqui hac algun fet de armes hi morirenhi alguns homens del castell e prengueren moltes naffres. E anamnosen a jaure a la ribera de Teth , davant un loch que ha nom sent Joan davant lo Volo; e aqui posam nostres tendes e reposam aquella nit.
 Dimecres a xxx dies de juliol partim daqui, e ab nostres batalles ordenades continuam nostre cami, ço es, la devantera segons que dit es, e les atzembles totes a man dreta, e les gents de peu a la esquerra; e los nobles dessus dits e ab don Pedro de Exerica anam en la reguarda; e mossen Joan Ferrandez de Luna capdellava los peons; e mossen Gualvany Danglesola ab la companyia del infant En Ferrando nostre frare e ab Nartal de Cabrera tenien la reguarda per algunes atzembles que romanien detras. E axi anant a pendre nostra jornada, alguns homens de cavall e de peu, sens voler nostre, apartarense e anaren a combatre la torre de Nidoleres qui era fore de nostre cami, la qual era stablida. E sens que nos foren regoneguts los de la stablida, les nostres companyies la combateren tan fort, que ans que nos hi fossem a temps, quey anavem per destolre lo combatiment, ja hagueren presa e cremada la torre, e moriren tots aquells quey eren stablits, que nois volgueren pendre a merce algu, de la qual cosa a Nos fo fort greu. Pero no contrastants los fets de les armes que eren stats, anamnos aturar a tendar en la dita vila sus pres Helna en una gran verneda e pedral entre laygua; e aqui reposam aquella nit. E vench a Nos lo dit bisbe Dosca ab Nuc Darpaio sobre