la dita vista, si la voliem consentir, e Nos veent que no mudaven forma, no dehien sino ço que jans era stat dit, fem semblant resposta que ya habiem feta.
Dijous a xxxi de juliol partim daqui e ab les batalles ordenades, segons la manera pus prop dita, anam dret a Canet, e atendamnos pres laygua, hon ha una gran verneda e pedral davant lo castell; e les companyies de les hosts anarensen tantost a percaçar, e trobavem assats fe e palla e altres reffrescaments a ells e a les besties; car les gents de la tera cuydaven que Nos anassem dret a Perpinya e nos havien apparellat. E aquest dia vench a Nos lo cardenal dessus dit, per tractar concordia entre Nos e lo dit qui fo rey de Mallorques, e per ço com no deya res de novell, no li faem altra resposta, sino axi com haviem acostumat, salvant que li diguem, quens maravellavem molt del favor quel dit qui fo rey de Mallorques trobava en cort de Roma, que Nos james, e per Nos lo dit infant En Pere no poch traure un cardenal de cort de Roma, per la questio que era entre Nos e lo infant nostre frare En Ferrando, e aquell que fo rey de Mallorques, per aquest fet, ne havia trets dos, e que aço era gran favor, e la sancta esglesia de Roma no havia raho. Car no era stat nengu rey de Arago tro a Nos, que no hagues escampada de la sua sanch per la esglesia o per Deu, e no ha rey al mon a qui pus tenguda sia la esglesia sino Nos. Si volia fer retret per Sardenya, non pot fer, ans Nos lom podem fer que lay havem guanyada; que sanct Pere nos dona un troç de pergami escrit, ço es, dich, per la bulla de la donacio; e nostre pare lavia tolta a la Communa quin era desobedient a la esglesia, e la li havia dada; e ara ne havia un rey e vassall. E lo dit cardenal veent que als no podia fer anassen a Apia, e aqui stech per alguns dies.
Divendres primer dia de agost Nos trametem mossenyer Ramon de Vilafranca algutzir nostre e en Francesch Foix scriva nostre ab letres de requisitio al noble En Ramon vezcomte de Canet quens obeis e vengues en nostre poder, e quens faes ço quens devia fer, segons la promissio que a Nos habia feta a Mallorques, e aquella que son pare ab altres barons havien feta al senyor rey En Jaume de bona memoria avi nostre. E com les requestes foren fetes, retenchse acort, e finalment haut tractament ab en Phelip de Castre cunyat seu,
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/126
Aquesta pàgina ha estat revisada.
