Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/200

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


reyal, e com som a la rambla vengueren a Nos los dits Joan de Lobera e Garcia Lopez de Catina uxers nostres ab llurs cavalls e acostarense a Nos, estants Nos en la dita rambla ab tota aquella gent dessus dita que era en gran multitut, car molta gent de la ciutat qui havien sentit lo dit avalot, axi com a formigues venien e corrien a la dita rambla. E apres poch daço linfant En Ferrando frare nostre isque de la ciutat ab cccc homens a cavall de castellans; e passant per lo pont del real feu la via lla hon Nos erem; e tota la dita gent qui era entorn Nos cridaren a grans crits: — No acostar al rey castellans, no acostar al rey. — E cuytadament faeren dells mur contra lo dit infant e castellans. E ladonchs lo dit infant veent aquestes coses tot sol isques de la sua flota e venchsen humiliantse a Nos e faent aquella reverencia que devia. E Nos reebemlo com a frare y besamlo en la boca, per tal que donassem a nostres servidors confort alegrant del amor que haviem al infant dessus dit. E com som axi mezclats muntamnos ensemps per la dita rambla, e ans que fossem al pont dels Serrans, haguem set y demanam a beure, e apportarennos aygua en una cervellera y beguem; e ans que beguessem, cridaven: «sia fet lo tast de la aygua.» Y entramnosen per lo pont dels Serrans, y cercam tota la ciutat. E com fem al real fon hora de sopar e tothom tornassen. E com fonch hora tarda, volguemnos colgar; e a cap de una pessa vench per lo pont del Temble gran colp de gents, ço es, ben cccc homens ballants ab trompes e tabals; y vengueren al real e pujaren dessus; e a la final que Nos e la reyna haguem a ballar. E un barber appellat Gonçalbo quis fahia capita dels dessus dits, messe en mig de la reyna y de Nos, e canta una canso qui deya:

Mal aja qui sen hira
encara ni encara...


 E Nos lavors noy responguem.
 Cap. 6 Apres que totes les dites coses foren estades, los conservadors de la dita Unio tractaven continuament ab alguns de la ciutat sobre diverses actes tocants la Unio, forçants y destrenyents los lochs del regne que jurassen la Unio, salvant Xativa e Borrian qui consentir noy volgueren; faeren