encara ordinacions quels oficials nostres qui eren de Rossello y de Mallorques fossen foragitats; ordenaren encara que en regne de Valencia, axi com es en Arago, haguessen un oficial que fos appellat justicia de Valencia y que hagues aquell mateix poder en dit regne de Valencia que ha Justicia de Arago en lo regne de Arago; y faeren gobernador lo iniant en Ferrando. E totes aquestes coses los haguem ladonchs atorgar, car noy podiem als fer, comanantho a Deu qui per sa bonesa hi provehi, segons que avant se segueix. Y Nos acordam de tremetre mossen Berenguer de Abella al rey de Castella quens ajudas; y ells sabent que Nos haviem trames al rey de Castella, esmaginaren en quina manera pogueren metre divis entre lo dit rey e Nos. Y venguerennos un dia y diguerennos: quel adelantat de Murcia havia pres Favanella, qui era dins nostre regne, y era senyor En Ramon de Rocafull vassall del infant En Ferrando, e com aço tornas en gran greuge de nostra real majestat, quens plagues de anarhi personalment, car ells tots nos seguirien, host feta. E sobre aço retenguemnos acort, y trametemho a dir a mossen Vidal de Vilanova; y ell tramesnos a dir que aço era, quens volien fer desavenir ab lo dit rey de Castella, per tal que dell no poguessem haver ajuda; y que li paria deguessem fer la resposta ques segueix, ço es: que comla ocupacio del dit loch de Favanella hagues feta lo adelantat de Murcia qui era solament un cavaller, e axi com ells sabien a requesta llur Nos haguessem feyt governador del regne de Valencia lo infant En Ferrando, — donans vijares que aquest hi degues anar ensemps ab vosaltres, qui es massa bastant per aquest fet; e com sia lla, si lo dit rey de Castella hi fa esforç, lavors Nos yrem axi com se pertany. — Per lo qual, feta per Nos la dita resposta, ells estigueren tots apitrats y conegueren que Nos dehiem gran raho. Y un dells dix: — ¿E donchs, senyor, tal recapte hi darets? — Y Nos responguem: — ¿Quin altre recapte vos dieu quey donassem? — Ara, donchs, dix aquell, nosaltres darem recapte en aço y en vos. — E dites aquestes paraules, Nos moguts de gran yra, gitam la ma al punyal. E linfant En Ferrando repres forment a aquell y puix levarense daqui y anarensen. Y en tots aquests consells de la Unio cabien y cabiay la reyna nostra madastra y linfant don Ferrando y frare Dalmau de Cruilles y Narnau Çamorera que
