Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fo nostre vicicanciller y molts cavallers y juristes y mercaders y menestrals. Mas en aço no consentiren, ans foren tostemps ab Nos don Pedro de Exerica, Castella Damposta, mestre de Muntesa, mossen Gilabert de Centelles y lo comte de Terranova.
 Estant lo fet en aquest estament comença en la ciutat de Valencia la gran mortaldat en lo mes de maig del any de nostre senyor m.ccc.xlviii; e cresque entant, que ans que fos mijant juny hi moriren tots jorns mes de ccc persones. E Nos veents que estavem a gran perill en la dita ciutat, acordam ab lo dit mossen Vidal de Vilanova quina manera tendriem al nostre partit, y tinguemley tal quens fem venir davant tots los de la Unio y diguemlos aytals paraules: — Vosaltres veets aquesta mortaldat com poderosament hic regne; y vosaltres tenitsme açi a gran perill de ma persona; perque, jous requir eus protest, que vosaltres no mi tingats. En altra manera, jous protest, axi com aquells qui aturen llur senyor en loch hon muyra, y queus puixa esser demanat per mi si visch, y per mos succesors si jo muyr empero. — Y ells lavors tantost sens altre acort y delliberacio responguerennos: que ja Deu nou volgues que ells nos tinguessen, ans faessem be tot ço quens plagues de anar ho de estar. Y de les dites coses manam an Matheu Adria nostre escriva alli present quen fes carta publica. Y Nos de continent, sens esperar una petita hora, cavalcam en un palafre y solament ab tres cavalcadors y la reyna nostra muller ab dues dones y ab quatre cavalcadors anamnosen a Torres-Torres, tenent lo cami de Therol. E com Nos volguem partir, fou feta una crida de part dels conservadors, que null hom gosas traure cavalls del regne de Valencia. Y de continent foren a Nos tots los cavallers y fills de cavallers y officials nostres qui sen devien anar ab Nos vers les parts de Arago; y suplicarennos que faessem revocar la dita crida. Y finalment noy poguem als acabar, sino quen trasquessen aquells cavalls quey havien mesos, com hi entraren ab Nos; car los conservadors allegaven que ells eren en frontera de moros y de Castella y que no era ops quels cavalls hisquessen del dit regne; y atribuhienho a servey nostre y al defeniment del regne. Y de continent Nos isquem de la ciutat y dreçam nostre cami vers les parts de Therol. E tantost