ab la vila, per via de prestech; e aqui allogada la dita infanta, lo dit compte torna en Catalunya, e per ço com Nos e lo infant don Marti nostre fill no li faem aquell aculliment que ell se pencava, retornassen per empararse de la dita infanta y per foragitarne lo dit mossen Roger e los catalans. Y aventne ja sentiment lo dit mossen Roger, quant lo dit compte vol entrar en lo castell de la Licata, lo dit mossen Roger li dona de les portes pels pits. Vent lo dit compte aquesta manera, retornassen altra vegada en Catalunya a Nos e al dit infant, ab clamors com no era estat meritat. Lavors lo dit infant nostre fill li dona de son patrimoni appellat sent Vicent dels horts e Caldes de Muntbuy e Granullers, los quals lochs apres lo senyor dit compte vene, e compralslo compte de Urgell e de aquells diners ell ne armar naus e messe en cos a roba de tothom E apres un temps haver surgir davant Tarragona, la ciutat de Barcelona cremali les naus.
Estant la dita infanta de Sicilia en lo castell de la Licata, lo dit mossen Roger sentint quel dit Manfre de Xaramunt faea preparatoris de haver la dita infanta, traschla del dit castell e tornala ai dit castell Dagosta y en continent lo dit Artal Dalago per mar e per terra assetials e tenchlos axi assetiats fins que los del castell eren a la fi del gra de la provisio e menjaven ja rates e cucales e los cuyros dels pavesos, per fretura de tota altre carn e per fam; y en aquell instant lo vezcompte de Rocabert qui ab tres galeres venia del ducat de Athenes, hon havia estat gran temps, e sera arribat en Çaragoça de Sicilia, hac nova del dit setge en que havia v galeres e una galiota; e com los del castell estaven en avol partit, cuytadament anassen en Caller, hon troba una galera de Cessaris qui estava en guarda de Sardenya e altra galera qui era en terra; la qual feu verar e armar, axi que, foren sis galeres e tornaren en Sicilia. E quant foren a vista de Gosta donaren armes en cuberta, e les cinch galeres e galiota del dit setge, per semblant, e batalles fetes, venguerensen a les den Artal. Veents que dels catalans de ferm volien envestir, giren e fugen, e aquests nostres les encalcen fins a un cap quey ha; e lo setge de la terra encontinent se leva, e les galeres sicilianes anaren fins a Cathania, hon era Artal. E aqui trobaren una galera quey havia tramesa lo dit Manfre de Xaramunt. En aço lo dit vezcompte se fon acostat al
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/296
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.