Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/48

Cap. 42 E fetes aquestes coses, apres algun temps lo dit senyor rey nostre pare, a gran inductio de la dita reyna e altres dessus dits, atorga de fer donacio perpetual al dit intant En Ferrando de les viles de Xativa que ara es ciutat, de Algezira, de Murvedre, de Maella, de Burriana, e de Castello, e per tots los dits lochs trames sos misatgers specials induhint la gent dels dits lochs que jurassen per senyor llur lo dit infant. E en aço no prengueren paciencia los dits lochs, ne ho volgueren atorgar ne consentir, ans hi hac alguns lochs qui volgueren allapidar los missatgers. E de aço hagueren recorriment a la ciutat de Valencia, quels ne ajudas, com en altra manera se tenien tots per perduts. E com lo dit senyor rey nostre pare vee quels dits lochs en aço consentir no volien, esforças queu faes fer a ma de la ciutat; e aço proposa lo dit senyor nostre pare a la dita ciutat, e retenguerense acord. E llur acort fo aytal, que nou faessen, car siu fahien, llurs privilegis ne valrien menys, e romangueren traydors, e que seria perdicio e destructio llur. E tinguerenne molts e diversos concells en la casa de la confraria de sanct Jaume. E apres fina la cort llur, e ordenaren, que tota la ciutat estigues apparellada a les armes, e que la gent fos partida per deenes e centenars e millers; e al primer hom quel dit senyor rey forças per preso o per mort, si consentir no volien a la dita donacio, que tantost hun hom, qui per ordinacio llur stava a la porta de la cambra de dit senyor, e altre al cap de la scala, e altre al portal, e altre al pont, e altres en les cases de Muntesa, e altre a la carniceria nova, e altre a la porta de la Seu, e altre en lo campanil, mettessen sengles crits, e al cop repicassen les campanes, e hisques tota la gent de la ciutat, e anassen a cascuna posada dels consellers del dit senyor, mil homens, e quels aucissen ab totes llurs companyies; e tota la altra gent de la ciutat anassen al real del senyor rey, e que moris tota persona que si atrobas de casa del dit senyor, sino tan solament lo senyor rey, e la reyna, e lo infant don Ferrando. E haut aquest acord e consell, hacni algu dells qui digueren, qui ho diria aco, e En Guillerm de Vinatea, qui era hom esforçat e hom assenyalat en la ciutat, dix : — Anem , que pus que son fetes les ordinacions, yo me aventurare de dir, que noy planyere la mia vida, e sim mata lo senyor rey, morre per lealtat; e axi, puix que