yo me aventur de dirho, beus podets vosaltres aventurar de anarhi. — E axis feu, quey anaren lo dit En Guillerm de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren davant lo senyor rey nostre pare e la reyna nostra madastre e tot llur consell, e prelats e savis e cavallers e altres barons e richs homens de sa cort, En Guillerm de Vinatea proposa e dix: que molt se maravellava del senyor rey nostre pare, e aixi mateix de tot son consell que aytals donacions faes ne consentis, com havia; car allo no volia altre dir, sino tolre los privilegis e separar lo regne de Valencia de la corona de Arago; car, separats les viles e lochs tan appropiats com aquells eren de la ciutat de Valencia, Valencia no seria res; perque, ells no consentien en les dites donacions, ans hi contradirien; e ques maravellaven fort dell, e de son consell que en tal punt los posassen davant, car posavenlos en punct de esser traydors; — e altre senyor noy mudariem, si a mi, senyor, sabiets tolre lo cap del coll, ne sin sabiets a tots matar; mas certificvos, senyor, que si Nos morim, que no escapara algu de aquests qui son açi, que no muyren tots a tall despasa, sino vos, senyor, e la reyna, el infant don Ferrando. — E hoint aquestes paraules lo senyor rey nostre pare dix a la reyna: — ¡Ha reyna! ¿aço voliets vos hoir ? — E ella tota ayrada plorant dix: — Senor, no consentiria el rey Don Alfonso de Castilla, hermano nuestro, que él no los degollasse todos. — E lo senyor rey respos : — Reyna, reyna, el nostre poble es franch, e no es axi subjugat com es lo poble de Castella; car ells tenen a Nos com a senyor, e Nos a ells com bons vassalls e companyons. — Estants en aquestes paraules e departiment, levas lo senyor rey e tots los altres del consell, que no si feu altre pus. Pero los de la ciutat no faeren ells aquell consell tan secret que nou sentis lo senyor rey e la reyna e los altres de son consell; e per dubte de morir, axi com eren bons en consellar ques fessen les dites donations, tractaren e sesforçaren ques revocas tot, e axis feu. E lo senyor rey ho feu durament, car volguera que tots aquells qui aço consellaven fossen castigats be, per lo mal consell que li daven, qui era destructiu e perdicio del dit regne de Valencia, e per consegüent de la corona de Arago.
Cap. 43 E es cert que ans quel matrimoni del senyor rey
Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/49
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.