Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sab qual es mellor, no volch que nostre cor fos complit daço que fer voliem. E apparech be en aço que Nos portavem una spasa de nostra coronacio qui era fort rica e molt noble, guarnida de diverses pedres fines e de perles, e no fon regoneguda de febrir, e per lo guarniment que era stret, estaba tan dura de traure del fenre que no la poguem traure, e siy fem nostre poder tres vegades quens hi avagam. E en aço tota la gent se mes quaix en rumor, e lo infant En Pere, que nons anava molt luny, vench tantost a Nos e suplicans ens prega que allo romangues, dient: — Senyor, no sia per res : be sabets vos, senyor, quel rey de Mallorques es molt amat en aquesta cort de Roma, e per lo papa e per los cardenals e per tota laltra gent; perque, hi poriets pendre vostre pesar e encara morir per ventura. — E Nos diguemli: que puix, ab que haguessem mort lo rey de Mallorques, nons presavem guayre si moriem. Finalment, tant nos dix lo dit infant, que Nos foragitam nostra yra e tenguem nostre cami ves lo papa. Lo qual havia fet apparellar lo seu consistori, per ço que davant molta gent li faessem lo dit homenatge. E nostre senyor Deu veent la sua vanagloria, volch que aquella nit se pres foch al seu palau e al dit consistori, e axi, que per raho de aquell foch no li poguem fer lo dit homenatge alli, mas femloli en la capella que ara es vella e llavors era la major e ara es la menor. E gracia alguna no poguem obtenir ni recaptar dell, tant era avaricios y desgraciat. E Nos veents la sua desconeixença aquell dia mateix partimnos dell, e anamnosne a jaure e a sopar a Vilanova, hon lo cardenal Napolio nos convida e fo ab Nos lo dit infant En Pere. E lo dit rey de Mallorques atura tot aquell dia ab lo pare sanct per fer sos affers e aytampoch si feu res que volgues. E tenint Nos axi nostre cami ves Montpeller, lo dit rey de Mallorques attesnos ans que entrassem a Montpeller. E feunos exir a rebre tots los bons homens de la terra; e dançants davant Nos diversos homens e dones, anam axi tro al palau; e aqui lo dit rey nos feu gran festa e bell aculliment ens feu solemne convit. E apres partim de Montpeller e venguemnos a Perpinya, e aqui lo dit rey nos feu aximateix gran festa e bell acolliment. E puix partim de la dita vila de Perpinya, e venguemnosen al Volo e lo dit rey acompanyans; e eren tantes aygues, que no poguem passar la barca, e haguem