Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


respos: — Nou volem que vaja. — E lo dit infant En Jaume dix: — que volgues ell o no que si iria, car Nos ho voliem eu manavem, e aximateix yo, dix lo dit infant, qui som procurador general de sos regnes, quiu puix forçar. — Perque mana a la dita reyna nostra sor ques levas e quel seguis. E lo dit rey tot furios respos e dix: que allo era força, e que força li era feta sobre guiatge. E lo dit infant li respos: que pus Nos loy haviem manat, que axi se havia a fer. E encontinent nostra sor segui e vench a Nos al nostre palau, la qual a Nos, abduy, deixe la dita traycio. E a poch instant el infant En Pere, sabent aço, vench a Nos tot fello ens dix: — ¿Ques aço, senyor, que la reyna vostra sor vos ne havets feta venir per força sens voluntat de son marit? mal es fet que ells sien venguts guiats e en fe vostra los sien fetes novitats: no sta be aço. — E Nos li responguem: — Nous mogats nen siats fello, tro que sapiats la raho perque ses fet. — E encontinent Nos e los dits infants En Pere e en Jaume, tots tres, devallamnosen a la dita reyna, car en lo ostal baix de nostre palau la fem posar a manera que la va veure. E com som ab ella fem jurar al dit infant En Pere de tenirho secret tot ço que exiria de la nostra sor. E com ell hac jurat, ella compta tota la traycio de larch a larch. E entesa aquella, lo dit infant se senya ens dix: que ara creya que no era ergull nostre; e que james no hoy tan gran traicio; que entenia que no li devia valer guiatge; e que fos pres. E tantost fem ajustar los savis de nostre consell; e tots tingueren que devia esser pres; e que no li devia valer guiatge. Responguem, que per res no loy trencariem, car les gents se pensarien que no fos sino exaquia quens trobavem, per avaricia de haver lo regne de Mallorques e los comtats de Rosello e de Cerdanya; e que nou feyem per als. Axi que, per res no volguem donar loch que li fos feta novitat alguna; ans diguem que sestigues axi com sestaba, pero que si entenien quey degues estar molt que li fos donat comiat. E aquell dia passa axi. E lo dit rey sentint que ell era deixelat, lendema, mentre quens dinavem, vench a Nos sobre taula, e dixnos: — Senyor, yo era vengut açi en fe vostra ab guiatge e esmi stada feta força, que ma muller vos ne haveu feta venir forcivolment: e se que no mi tracten nengunes bones obres. Perque, yo vench pendre comiat de vos, e pus que nons tenits lo guiatge yo mich partesch e