Vés al contingut

Pàgina:Criminalitat tipica local (1910).pdf/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 18 —

da llur acció. Ja no creien amb allò d'aquell honor. Deia un d'ells: «La justicia 'ns condemna, però aquèlls mateixos homes que fan de fiscal et regoneixen que ets un home d'honor; però ells han de sucumbir a lo que marquen les lleis».

Ja no anaven al terreno, sinó que, aprofitant el més petit descuit, disparaven llurs revòlvers, impulsats per una grandissima por que mutualment se tenien; i successos vergonyosos van fer que les autoritats no toleressin les impertinencies que, en perjudici de la moral i de la cosa pública, succeien descaradament. Si bé encara 'n podriem trobar alguns, no són lo que eren ben pocs anys endarrera.


Abocetats lleugerament els valents, ganxos i papellones, faré algunes observacions respecte als que's dediquen a fer i expendre moneda falsa.

Entre la gent de mala vida són anomenats els que van pel jungu, i abans també 'n deien el percal; però ayui s'usa