Vés al contingut

Pàgina:Criminalitat tipica local (1910).pdf/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 20 —

tats té en l'encunyació i es més facil fer-la circular. Ara si deixés de ser falsificació, que fos feta per compte de l'Estat, aleshores tot cambía, com succeeix aquí amb el paper-moneda, que n'hi ha de fet a l'extranger.

Suposem que un kilo de plata, per terme mig, valgui 100 pessetes. D'un kilo 'n surten 40 monedes de 5 pessetes, equivalent a 200 pessetes. Per lo tant, per encunyar resten 100 pessetes.

Els obrers que encunyen medalles guanyen un jornal entre 5 i 6 pessetes. No es pas probable que un home, tot i abdicant de la seva moralitat, s'aconsoli amb el mateix jornal, fent una cosa que segurament, més aviat o més tard, ha de reportar-li greus conseqüencies.

Tampoc es facil que'l gravador, per poc escrupulós que siga, que per un gravat equivalent al dels duros en cobraria unes doscentes pessetes, s'aconsoli cobrant lo mateix per un treball que pot dur-lo a presidi.

Les birolles i feina de manyeria, com tornejar els troquels perquè coincidei-