Els del descuit.—La mateixa paraula ja indica que són els que roben aprofitant les distraccions tant dels botiguers com dels carreters, etc. Diuen:
—Hi entrisquiat en un adrogu deminisquiant un perrot de llonga, i he gresnat carrillo i del aparu li he escarbat un parnil. (Hi entrat en una adrogueria demanant dèu centims de llonganiça, he dat conversa i de l'aparador he pres un pernil.)
—D'un carretu de cafil hi quinat un volcu. (D'un carro carregat de cafè he pres un sac.)
Devegades aquesta mena de furt té per origen la molta miseria, i es exercit pels vagamons que, tot buscant puntes de cigarro i remenant escombraries, prenen lo que poden de les tendetes, i en certs casos són els que no tenen consorte (company), o no tenen astucia per una altra mena de treball o cuento, que es aixís com s'anomena entre la gent de mal viure'l robar.
Els que van pel brinca.—Aquest es un dels treballs que té més perill: es saltar
