parets, fer un brinco. N'he coneguts alguns que m'han fet la següent explicació:
—L'anar pel brinca té la dificultat de que sempre té mala entrada i mala sortida. Al saltar una paret, un no sab si hi ha algú al raderacs (darrera), i un petit soroll a l'araig (nit) se fa molt gros. Nosaltres anem per l'aviram i no es recompensat. Després que ja la dus, la qüestió es tornar a saltar, i com per forata (fòra) hi ha molt somatent, desseguida't fan foc.
El que aixís parlava era considerat entre ells com una especialitat per amansir els goços, que, com els gitanos, en caló anomenen jequel. Era un xicot alt, ben compartit. Feia pena que dugués aquella vida tant perversa, i ses faccions no demostraven cap caracteristica que fes pressentir un tipo criminal. Era una barreja de bo i dolent, abdugues manifestacions ben extremades.
Compadit i amb l'afany de fer-li veure clar la seva trista situació i el fatal pervindre que ell mateix se preparava, vaig
