la vida s'haguessin acumulat en aquella pobra noia, divertint-se en fer-la sofrir.
Era un d'aquells sers que, sense posar-hi re de la seva part, seguí les petjades d'un calvari, per cert ben ple de espines. Fins la mort va privar-la de fruir la seva desitjada regeneració.
En la seva vida activa, que diguessim, els lladres se'n servien: devegades duia'l peu de porc (escarpa de grans dimensions) sota les faldilles, i devegades picava de cera (vigilava) o entrava'l mulé (lo robat) al puleiu (ont ho van a vendre).
Quan amb l'escup (escarpa) no poden obrir les portes, empleen el peu de porc, que fa més força.
Quan un robo, per la seva importancia, s'ha de preparar seriament, aleshores cada hu s'ocupa de la feina que li correspon i pren un nom determinat.
L'espasista es el que fa les claus, però abans necessita la nyapa (motllo de l'escut) del pet (pany), per lo qual s'empleen diferents procediments, com són mastic dur o cera verge, però'l més adelantat i el de més precisió es l'espina de sepia.
