Vés al contingut

Pàgina:Criminalitat tipica local (1910).pdf/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 29 —

—Estic estudiant un treball que darà uns trenta duros.

Fins arriben a calcular lo que poden robar, segons ont dirigeixen la falconada. Això no es possible, ni tant sols fer un calcul aproximat: es una ilusió que's fan ells. Sols es probable en el cas de que'l robo's fes pel confiança.

El que dóna 'l sant, anomenat santé, el que insinua 'l lloc ont se pot anar a robar. Per això solen dir:

Sé un sant barbi (sé un lloc bo per anar a robar).

Xamulla (digues ont es),—contesta l'altre.

Però entre ells hi ha tanta desconfiança com la que'ls tenim nosaltres.

La part d'un robo se'n diu astilla i també raca.

Me deia una noia que va morir als vint anys d'edat i havia conegut moltissims lladres:

—Sembla mentida que entre desgraciats se quinin! (amagar-se part de lo robat).

Semblava que totes les desgracies de