Vés al contingut

Pàgina:Criminalitat tipica local (1910).pdf/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 28 —

desconeixement absolut d'una bona vida.

Entre ells la perversitat es considerada amb orgull, i fins hi ha ser tant pobre d'esperit que presum de ser lladre sense ser-ho. Per dit motiu deia un desgraciat, que es com entre ells s'anomenen (la paraula lladre no l'he sentida mai, sempre desgraciato de la vida):

—Fulano (per exemple'l Pallofa o el Paella) presum de fatigà (robar) i va a la manguela (demanar caritat).

Anar pel topu..—Són els coneguts per reventadors de pisos. Segons diuen, aquest treball es el més facil, i un d'ells me deia:

—Puges al pis i truques. Si no responen, treus el rus i obres. Ja ets a casa teva. Si hi ha bronca (se descobreix), xales (fuges), si pots, o, sinó, et deixes agafar: total res: gairebé sempre es per intent de furt.

—Doncs jo—va dir un altre—m'estimo més anar pel brinca, perquè si't troben el ganxo té la carregues dos brecs (anys).

Un altre va dir-me: