tat, no ha de tenir cap mena d'escrupol per complaure les aberracions que ajuden a augmentar el capital de la mestressa, i, si no volen cedir de bon grat, devegades han de cedir per força, generalment per abstinencies de menjar. No fa molts anys les tancaven en un soterrani, i en un terrat hi ha una cambra ont se suposa que una mestressa hi tancava les dònes que's resistien als excessos que proposaven els concurrents.
Però com la llei natural té tant ben disposades les coses, que quasi cap d'aquests sers torturadors tenen una fi normal, totes moren en mig de la més desesperada miseria. Linfatiques, acaben totes els seus perversos dies plenes d'enfermetats que talment semblen un conjunt de venjances dels sofriments que elles han ocasionat.
A la seva cara hi porten escrita la maldat, i, aparentant ser despreses, són avares, hipocrites i supersticioses a l'ultim extrem. Creuen que si's fa rodar un barret damunt d'una taula, porta desgracia; no hi ha re que cridi tant mal temps
