com les flors de paper; segons quines besties no's poden anomenar, i gairebé totes, per medi de les cartes, saben més o menos lo que vindrà, que sempre es mal temps, i no pensen que elles en sí són una manifestació constant de la maldat.
Cotisen la dòna segons el seu aspecte. Una mestressa deia a l'altra:
—Per quant has empenyat la Rossa?
—Per dos unces.
—Però, que no hi clises? Si's desfà de dintre! Es un mort: li falta un pulmó.
El que més aturdeix es que en l'actualitat se faci impunement la més repugnant de totes les explotacions.
Què es el furt d'un rellotge o una cartera plena de diners al costat del robo de vides?
Cada vegada que recordo lo que he vist, el cor sem nua i els ulls sem neguen de llagrimes.
En una casa que podria citar si fos del cas hi solia veure fins molt tard de la nit una noia que tenia l'aspecte de tenir
