vintissís o vintivuit anys. Arrupida al llindar de la porta, apenes tenia alè de cridar als viandants, unic medi de no morir-se de fam. El seu aspecte de malalta feia entristir, i en la seva mirada penetrant s'hi endevinava que dintre d'aquelles runes humanes s'hi amagava una ànima sensible. Pel sol fet de preguntar-li pel seu estat, agraída, va posarme al corrent de la seva situació, endevinant lo que ella deixava per dir. En breus paraules: aquesta desgraciada tot just tenia vint anys. Als setze va casar-se amb un pervers que sols ho féu per satisfer els seus desitjos de la manera més repugnant.
Van tenir una filla, i aleshores ell va fugir, deixant-les a totes dugues en una casa de prostitució, sentina de lladres, abric de gent de vicis repugnants i asqueroses aberracions. Va morir la filla, i ella, esperonada per les necessitats de la vida, no va tenir altre medi que seguir aquella ruta.
Aquella desgraciada s'estava a la porta perquè tenia damunt l'amenaça que si no
