intern una grossa repulsió envers aquells sers tant embrutits, anomenats entre ells gent de la vida.
Es ben distint l'estudi d'aquesta gent en ple aire al de quan estan reclosos, i, com es natural, es un xic dificil captar-se certa confiança; però dec confessar que va ser-me molt més costós l'estudi dels gitanos catalans, per lo excessivament desconfiats que són: a cada paraula que em deien, pel vocabulari, semblava que's desprenien de part de la seva llibertat.
Entendrem per gent de mal viure la que's manifesta publicament, la que fins d'una manera indecorosa s'enorgulleix de la seva perversió, ja conscienta, per embrutiment, o per atavisme. Uns i altres són malalts que ensenyen les seves nafres a la societat.
He fet aquesta petita aclaració respecte al tema per la complexitat que enclou; puix, desgraciadament, n'hi ha de moltes maneres de gent de mal viure.
Una de les coses més remarcables d'aquesta gent es el llenguatge. Al final
