Pàgina:Cuentos del avi (1867).djvu/6

las gracias se miran ab vidres de multiplicar, ja podeu pensar que per detestable que fos l' obra, lo judici crítich que d' ella ne faria lo company per mi escullit, fora un panegírich que n' hi hauria per llogarhi cadiras.
 Però jo tinch á l' amistat per donarli gustos y no per donarli feyna, y atenent á això, jo mateix me escrich los prólechs. Y á fe que si alguna vegada queda mentida alló de: «Si vols estar ben servit feste tu mateix lo llit,» es tractantse d' un prólech d' una obra propia, perque, á no ser que un prescindeixi de tot, no 's pot servir be per mes que vulga.
 Recordant sempre aixó, lo primer que dech fervos á saber respecte aquest llibre, es que l'he titulat Cuentos del avi per los mateixos motius que 'm feren posar al altre Cuentos de la bora del foch.
 Essent aixís, mes d' un escrupulós tornará á queixarse, çom ja succehí ab l' altre, de que devall d' un títol com aquest hi hagi baladas, cansons y poesías, ja que del títol se despren que deuria haverhi cuentos y res mes que cuentos tal com se comprenen, y sap que son, tothomqui n' ha sentit contar algun a la maynadeta.
 Mes com que en nostra terra hi ha un adagi que diu que «Tractes trencan lleys,» nosaltres ja advertirem en l' altre tomo que traduhiam literalment lo pensament del poble, y lo poble ne diu cuentos, de