Pàgina:Cuentos del avi (1867).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tot lo que té la forma senzilla de la mena de literatura que 'ns ocupa.

Tan al estrem portem aixó, que, al escriurer aquest llibre, havem volgut solament fotografiar una d' aquellas vetllas plujosas d' ivern en que quant eram nins, á la bora del foch, l' avi 'ns entretenia fins que arribava l'hora d' anar á fer non non.

Lo poble catalá (parlem solament pe'l que viu en las grans ciutats y sobre tot pe'l de Barcelona) podent tenir vida propia y característica, vida plena de detalls poétichs y en bellesas y bon sentit espléndida, ha passat de rey á vassall, y vassall de una nació que perduda sa immensa grandesa, representa un dels últims papers en lo teatro de la vella Europa, ha perdut ab las lleys los usos que imposava, per imposarse ridículment los usos y costums de una nació vehina, mes afortunada que la nostra, en quant á adelantos materials.

Veuse aquí sens dubte la causa de que en las ciutats catalanas s' hagi desterrat quasi enterament la llar, aquest monument dels nostres avis, que tantas glorias nos recorda.

D' aquí ve que del ivern en las vetlladas fredas, lo pobre jornaler se fa passar lo fret en la fogayna, y lo rich senyor y 'l menestral, que ab tot se confonen, desgraciadament, en nostres dias, se 'l fan passar en lo prosaych braser.

Menestrals eran los meus avis y braser teniam