Pàgina:Cuentos del avi (1867).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


á casa, y al entorn d' ell, jo y dos germanets, sentiam de sos tremolosos llabis, cada vetllada, prou cuentos pera fer un llibre quatre vegadas mes voluminós que aquest.

¡Encara 'm sembla que ho miro !

La escena passava en una sala pintada de groch ab dibuixos verts enmolllats, y cortinas de rovell en los balcons y l' alcoba.

Al mitj de la sala hi havia 'l braser, y en ell, ó mitja taronja agre ó una clau vella, cosa que deya l' avi que privava de que 'l baf del carbó fes mal de cap als fredolichs que 'ns hi acostavam.

L' avia feya mitxa á la bora d' una tauleta rodona, ab lo pámpol de la llumanera devant del flam perquè no li fes mal à la vista.

Lo pare llegia las Capilladas de Fray Gerundio, esclafint d' en tant en tant una riallada, y lluny, y no sentintse quasi bé, la veu de la nostra mareta, que al cel sia, cantant perquè s' adormís lo germanet que ella criava:

La Mare de Dèu
Un roser plantava,
D' aquell sant roser
Ne nasquè una planta,
Nasquè sant Ramon
Fill de Vilafranca,
Confessor de reys,
De reys y de papas.
Confessava un rey
Que en pecat n' estava.
Y al pecat mes gran
Ramon se 'n desmaya.
Ramon se 'n va al mar
A llogá una barca,