be que Curial sia assats e molt valent e forts, empero no ses vist tantes vegades en liça com los altres. Labadessa, qui callar no podia, dix:—Senyor, yo he oyt dir que Curial porta en les sues armes un leo; ara sapiats que aquesta nit passada, yo somii que dos leons matauen dues raboses, e en ma fe recordant aquest somni he pensat que Curial e son companyo son los leons e los altres les raboses qui demanan barateria, e axi que son vençuts e non sperem altre noua. La Guelfa girant lo cap vers la Abadessa, viu que lo somni concordaua ab lo que ella hauia fet, e tengues per dit en tot cas que Curial ere vencedor. E dix:—Senyor germa, tants son vuy los homens qui per enveia e en altre manera lleuen infamies ales dones, que nols poria hom comptar; e si aquests injustament acusauen aquella senyora, nom sperets sino bona noua, car Deus es just e no permet que longament stiga la verga del pecador sobre la sort del just, per ço que lo just no stena les mans a coses illicites; e axi lexats los estar, voldria yo esser ben guarida e sis vol vencessen los leons del somni de Labadessa. Replica Labadessa:—Ara yous jur per Deu que los leons han vençut certament. Respos la Guelfa:—Perque ho voldriets, e en ma fe yo crech que no ha degu aci que no volgues per amor de Curial, empero molt mes per amor dela Duquessa, que si en altre manera venia lo fet seria cremada. Per Deu, dix Labadessa, ella no sera cremada en aquest cas, que los leons
