Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/109

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
89
Llibre primer.

nos gosaua pendre ab ell, ates que ja hauia morts tres en lliça a ultrança, que tan poca festa feya ell de un caualler pera combatre, com vos fariets daquexa vanya. E mes que hach a vençre e derrocar dues vegades a Otho de Cribaut, caualler molt valent, qui ja tenia a Jacob de Cleues en terra per occiurel, e qual Lançalot ne qual Tristany feren james tal fet; aço miracles son que no son obres de home mortal ne humanal. Reposa algun poch la Guelfa, mas certes no era contenta dels jupons que vestia.—Ara, dix la Guelfa, yom pens que ell no trigara de venir, si donchs no es que Laquesis ab los seus llaços lo prenga altra volta el faça tornar del cami. E digats, Melchior, ¿era ja molt luny de Laquesis?—Senyora, respos Melchior, lo cors era luny della mes de huytanta legues, mas lo cor nulls temps si acosta ab tornes de mil legues.—Tot sera vist, respos la Guelfa. En aquesta manera que oyda hauets, se treballaua la Guelfa sens que no podia trobar repos en cosa alguna, com Melchior de Pando scriui a Curial, pregantlo que no vestis los jupons de la roba de Laquesis, ne dormis en lo llit que ella li hauia donat, sino que fos cert que la Guelfa hi trouaria tant enuig que seria molt; perque Curial tantost dona los jupons, e axi per ses jornades vench en Monferrat. Lo Marques qui sabe que Curial venia, feu parar tendes e pabellons fora la ciutat en una gran praderia, e aqui feu bastir un torneig marauellos, lo qual ja dies hauia que feya aparellar, en lo qual personalment ell deuia