Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/110

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
90
Curial y Guelfa.

entrar. E com fonch lo dia de la venguda de Curial, fetes venir Landrea e la Guelfa, e altres moltes senyores, e muntades en lotges couinentment altes. Curial ates, lo qual reebut per lo Marques e per altres senyors molt assats notablement, alt en les loges entre la Guelfa e Landrea fonch collocat, de les quals graciosament fonch reebut e molt alegrament festeiat.

32.

E

RA lo Marques bell caualler assats e molt valent de la persona e trobant se molt delitos e en bon punt cuydant parlar secret, assaia de dir paraules no tan discretes com de tal senyor en tal jorn e en tal loch se pertanyien, ço es;—yo voldria que Curial fos dela altra part, car jo jur per la senyora que yo am, que yo li faria conexer de mon cors contral seu en aquest torneig, que ell no es amoros de tan bella senyora com yo, neli es tan leal com yo son ala mia. E axi tocant les trompetes ab molt gran brogit, se mes al torneig ab uns paraments de seda tots brodats de fulles de malues, e tal mateix lestandart. Dela altra part vench un caualler napoleta appellat Boca de Far, molt ben muntat e ricament aparellat e ab notable companyia, lo qual era vengut al torneig mes per amor de la Guelfa que dela festa, cuydant la hauer per muller, tractant los dos ancians, e axi ab dues les parts son en lo camp. E lo Marques broca lo cavall dels sperons e tenint una lança grossa e molt forts en la ma, feri lo primer qui dauant li vengue tan