Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
91
Llibre primer.

poderosament que del cauall lo abate, e axi feu de dos altres apres. Mas puys que hach rompuda la lança, mes mans per laspasa, e comença a ferir adestre e a sinistre tan vigorosament, que per totes les parts on anaua li feyen loch. Curial quil miraua,—nulls temps los ulls partia dell—dix tan alt que tots los dentorn ho pogueren oyr:—Certes lo Marques es molt valeros caualler, mas ço que ara fa, mes sab a mortal batalla que a torneig. Ladonchs sacosta a Curial un gentil home e li dix les paraules que lo Marques hauia dites dell en la ora que volia entrar al torneig, de que Curial ences de ira tot se cambia e no respos per no barreiar sos fets, mas pensa que lo Marques si tot lo festeiaua lo deuia hauer per odios segons ço quauia dit. La donchs lo Marques venint vers les loges faent moltes marauelles desa persona, ab laspasa feria tan fort que per qual seuol loch que ell passaua trobaua cami ubert, e com sacostas vers aquella part on Curial era, dix:—Curial, nosaltres qui no som stats en Alamanya no sabem fer armes, ne sabem ferir de lança ne despasa, e axi prestats paciencia si no ho fem tan be com vos e los altres qui mes ho hauets usat. En aquest mateix punt Boca de Far ab lo seu cauall apellat Saladi, lo qual era lo pus sobrer, pus fort e millor que altre algu que fos en lo torneig, com hagues cercat lo Marques longament per lo torneig e nol hagues encara trobat, vench ales loges e viu que lexat lo parlament ab una lança en la ma brocaua lo cauall per ferir un caualler. Mas