Boca de Far metent se en mig encontra lo Marques axi asprament per mig lescut quel trague de la sella, el llança del cauall tan luny com la lança hauia de lonch, veent aço la Andrea, sa muller, e la Guelfa sa sor, e Curial e tota la gent de les loges e molts altres. De ques mes tan gran crit e tanta remor en les loges que aço fonch una gran marauella. Lo Marques ab molt gran afany, ajudat dels seus munta a cauall e mesclant se per lo torneig pres una molt grossa lança, e tant cerca amunt a cauall que ell troba Boca de Far, qui ab gran afany se defenia dels cauallers de casa del Marques quil volien apresonar. Mas lo Marques ences de rabiosa ira, vench e feril dela lança per mig lescut, empero dela sella nol muda, ans vola la lança tota en peces. Boca de Far qui conegue lo Marques, ferint dels sperons sacosta a ell, e en mig dels seus li dona tan gran colp dela spasa pel cap, que lo Marques embroncantse tot abraçant lo coll cuyda caure del cauall. La donchs venen altres en ajuda de Boca de Far e fan se fer loch ab les spases e aferren lo Marques, e certes portat lo sen hagueren sino fos un caualler cathala, lo qual era molt forts dela persona e caualcant un cauall forts e molt valent vench vers aquella part e ajusta Boca de Far de pits de cauall axi fort, que abdosos anaren aterra en un munt. Mas leuantse primerament lo catala, alarga la ma, e dix: sus, Boca de Far, e tantost Boca de Far aiudat per son aduersari, isque de dauall lo cauall seu qui de sus li jaya. Mas com Boca de Far se viu deliure
