Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
93
Llibre primer.

e volgues muntar a cauall, lo cathala dix:—Caualler, lexau lo fill dela egua, car certes no sera pus vostre, e si be li hauia aiudat, ladonchs lo feri dela spasa tan vigorosament, que Boca de Far se tengue molt per carregat; empero si comença a combatre contra ell ab gran esforç. E mentre aquests dos en aço stauan lo Marques no cura dela batalla, mas pres lo cauall de Boca de Far per les regnes e vench sen a les lotges e presental a Curial, lo qual Curial pres en feu molt gran festa, e conegueren que era lo cauall daquell quil hauia enderrocat. Gran peça hauia durat lo torneig, ela malenconia creexia de cascuna part, quant Curial prega lo Marques quel fes cessar e aquell jorn no si fes pus, perque lo Marques tantost mana les trompetes sonar a retraure e tot hom saparta. Mas lo cathala e Boca de Far tots temps feyen armes e degu nos volia moure de son loch. Ladonchs lo Marques mana que los standarts tornassen arrere, e axi alguns cauallers se meteren entre aquells dos e ab molt gran treball los partiren.

33.

P

ARTIT adonchs lo torneig lo Marques sen munta en les lotges, e aqui les dones e Curial lo desarmaren. Lo Marques feu venir a Boca de Far, e feu lo grandissima honor, dient que era lo millor caualler qui en lo torneiament fos stat e lo qui mes hauia fet de son cors. Dix Boca de Far:—Marques, aço poguerets vos dir, si yo men hagues menat vostre cauall, axi com vos vosen menas lo meu. La-