Doluge, laltre Ponç Dorcau, e digueren que en nom de Deu e de monsenyor Sant Jordi, ells volien esser en aquella batalla contra ells dos, e axi se donaren la fe uns a altres: en manera que foren quatre per quatre. Boca de Far suplica lo Marques quels tengues la plaça, e jat sia lo Marques sen escusas molt, empero finalment los ho otorga, pensant que entre tant tractaria entre ells que lo debat se lleuas sens batalla, e assignals de volentat de les parts pera la batalla, lo dia de Sant Johan, qui era molt prop. Dins los quals pochs dies lo Marques se treballa molt en toldre la questio, empero nulls temps hi pogue donar recapte, ans tota via saparellaua cascu lo mills que podia per aquella jornada. Boca de Far dix al Marques:—Marques, veiats com hauets pres carrech de tenir nos la plaça, car ma intencio es tots temps venir ne a fi. E si vos no la lexats venir a fi, pensats que yo fare anar los cauallers en altre part, e dauant tal judge que la batalla passara fins a ultrança. Lo Marques dix que si faria, puys que veya axi ho hauien acordat. Moltes foren les noues e la festa fonch tota torbada, com lo Marques, ja vista la sua concordia e que als noy podia fer, los requiri dient si hauien a combatre a cauall o a peu. Boca de Far respos que a cauall, car caualler era e no volia esser peo. Als altres plague car los venia be sol que la batalla se fes; e concordats de les armes assi defensiues com ofensiues, lo Marques pres Curial e deuallant deles loges, fins ala sua posada lacompanya.
