Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/118

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
98
Curial y Guelfa.

e mills mereix lo pris. Boca de Far respos que mentia per la gola, e que ell e un companyo seu combatria a ell e al cathala sobre aquest cas. Curial qui oy aço respos:—Boca de Far, yo dich veritat e vos hauets mentit e mentis ara e mentirets tantes vegades com ho tornarets adir, e so content combatreus sobre aquest cas mon cors contral vostre, e si a aquest caualler cathala qui aci es sera plasent combatre contra vostre companyo, plaer naure, sino yom ofir trobar altre companyia. Lo cathala qui aço oy, tot escalfat e quasi mullat de suor, se feu auant e dix:—Boca de Far, massa hauets parlat, e ara veurem si serets home per mantenir ço que dit hauets, car yo li fare companyia tant com anima tindre en lo cors. E axi fonch per tots confermat.

34.

L

O Marques hach de aço molt gran desplaer e comença a tractar concordia entre ells, mas lo cathala se mostra tan brau e tan aspre que nos en dir, e dix al Marques:—Marques, vos cuydats treballar en concordarnos. Dix lo Marques, hoch.—Ans fets lo contrari, dix lo cathala, car nosaltres concordes som, e vos nos volets discordar. Lexats nos, que yo vot a Deu altre partit no pendre sino dela batalla. Dela part de Boca de Far se feren auant dos cauallers, e digueren al cathala que on era lo caualler de son linatge que hauia dit, car ells voldrien hauer part de la honor de Boca de Far. E tantost se mostraren dos altres cauallers cathalans, lo un apellat Roger