que yo apresent no he voluntat de combatre, empero si vos volets mantenir ço que dits hauets, yous donare de mon ostal un caualler quius combatra sobre aquest cas. Respos lo cathala:—E yo donare a aqueix caualler altre caualler de mon linatge, de mon nom e de mes armes qui aci es, e yo combatre auos tota ora, car laltre quem proferits nom es de res offes. Lo Marques conech certament lo cathala esser caualler de gran esforç e desplahia li perques egualaua ab Boca de Far, e dix:—Caualler, yo nous se grat de ço que diets, car vos esforçats a abatre un dels cauallers qui man mes honrat en aquesta plaça. Lo cathala ab gran malenconia respos:—Marques, ell nous ha honrat, mas vos hauets honrat aell, qui fes loch a la sua lança dauant aquesta loia e apres vos humilias a la sua spasa, e per ventura laguerats mes honrat si yo no mi fos contraposat, qui respongui per vos mills que vos no fets ara per mi, e encara ara lonrats, e veig que Deus nous fartaria de honrar aquells quius desonren. Curial se mes en les noues e dix:—Senyor, placius que bast ço que ses dit fins aci, car aquest caualler altres honors mereix que vos no li procurats. Boca de Far qui oy parlar Curial, sabent que abdosos volian tirar a una palatera, dix:—Curial, digats vos ço que aqueix caualler diu, que yous respondre. Curial respos:—Boca de Far, yo no dich res del Marques, mas tant com toca a vos, dich que a mon juyhi lo caualler cathala es stat huy millor caualler que vos, e mes ha fet que vos de gran res
