qual se parla de moltes altres coses. Mas lo cathala, qui no hauia oblidades les paraules que Boca de Far hauia dites a Curial, dix:—Caualler, ni cobdicia de vostre bacinet, ni cobdicia de furtar vos aquella poca honor que huy cuydats hauer guanyada me fa parlar, e si fa vostre gran orgull, lo qual yo no poria soferir; e perçous dich que lo Marques no ha judgat dret en donar a vos lo bacinet per via de pris, car altres hi ha quel han mills que vos merescut. E jatsia que en aquest cas yo no faça mencio de mi, com sie caualler de pobre fet, empero tota via seria prest com vos ho deliberassets, tornar en la plaça e fervos conexer, per batalla de mon cors contral vostre, que vos no merexets lo pris queus es estat atorgat. Boca de Far era gran senyor e era vengut molt ben acompanyat al torneig e si era namorat dela Guelfa, si be ella noy volia girar los ulls, e tench se a gran carrech que dauant ella aquell pobre caualler li digues tals paraules. E respos:—Amich, yo ara no he desig de combatre, maiorment per tal cas com aquest, sabent cert que lo Marques ma donat lo pris, mes per sa gracia que per mos merits, car sens tot dubte ell lo mereix mills que yo; mas com aell no parega cosa honesta pronunciar ell esser lo millor, ha ho volgut carregar a mi de que mo tench mes a vergonya que a honor. Replica lo cathala:—Ne encara lo Marques es estat lo millor caualler aquesta jornada, ne lo pris se pertanyeria aell. Boca de Far oynt aço estech tot entre si per una stona, pero respos:—Caualler, jaus he dit
