no hauia ne podia hauer sino parlar dell e mirar totes les joyes que dell tenia. E be que Labadessa li consellas que nos captengues tan cruament vers Curial, totauia deya ella:—Certes abans fare pijor, car lo dia que Boca de Far vindra a cort, yo exire e li fare festa; e lo jorn que lo desconexent hi vendra, no exire nen fare mencio, e yo fare a ell tant enuig de Boca de Far, com ell ha fet a mi de Laquesis. E axi ho feu daqui auant; de que Curial devench tan trist, que tot hom se tenia per dit que hauia pahor dela batalla e jal tenian per mort. E lo contrari era de Boca de Far, car anaua tan alegre, que tot hom se tenia per dit que seria vencedor.
37.
OS cathalans vengueren a Curial e digueren li quinys paraments volia que fessen peral dia dela batalla e quines cotes darmes. Curial qui staua tot desesperat e en res daço no pensaua, dix:—Senyors cauallers, yo tench lo cor en altra part, e per res no poria apresent pensar en axo, e axi prech vos que vosaltres ho façats car yon sere content, e dix a Melchior quels donas argent tant com ne haurien mester. Melchior respos que li playa. Los cathalans digueren:—Curial, aci no ha mester molt argent, car la pompa no val res en tal fets; esforçats vos be a menar les mans que aquelles vos han a honrar, e lals tot es fum, e axi nosaltres hauem per acordat si a uos es vist eus vendra en plaer, fer paraments blanchs ab creus de Sent Jordi sots la inuocacio del qual es fundat
