lorde de nostra caualleria, e axi veiats sius plau, digats ho ara. E ell respos que era content e volia anar en aquella matexa forma, e axis partiren dell e feren fer los paraments e tot ço que mester hauien pera aquell jorn. Empero eren mal contents que Curial se era tant eclipsat que jal reputauan per mort. Curial trames a dir ala Guelfa que li trametes alguna cosa de les sues que aportas lo dia de la batalla per amor della. Ella respos que assats hauia dels jupons de Laquesis e que allo li deuia bastar; que nos tengues per dit que ella no sabes tots los fets com eren passats, e axi que sen flixas al present que quantres ella no li trametria res; de que Curial cuyda morir e Melchior lo volia confortar, empero no podia, pensant que la Guelfa de veritat fos irada contra ell. Curial qui viu aço dix moltes vegades:—Mes maguera valgut romandre en Alamanya. Respos Melchior:—Axi lin pren a aquell qui no ha sino un cor en vol fer moltes parts, empero nous desconortets, car les dones son de aquesta condicio que volen hauer dels homens que aman moltes proues, e si la Guelfa sabent ço que vos hauets fet se vol venjar de vos nous en deuets marauellar, mas siats ferm que aço no es res, que de pus amargosos calzes beuen los enamorats e moltes vegades aue que tal cuyda esser luny ques prop. Confortas algun poch Curial sabent que Melchior li deya veritat, mas replica:—E non haure una vista abans que entre en la liça? Certes si jo no la veig no haure honor, ans hi morre certament. Mel-
