curaua gens, e tench se per dit que ab aquella alcandora venciria no a Boca de Far solament, mes a Tristany de Leonis si a la batalla vengues.
40.
ENGUEREN los cathalans a Curial e trobarenlo tan alegre que no podia pus, e hagueren plaer per quel trobauen en tan bon punt. La nit seguent Curial e los cathalans sen anaren al monastir on la Guelfa solia estar, e aqui feren venir lurs arnesos e totes les altres coses que hauian mester pera la batalla. Labadessa que ho senti, pres lo comiat dela Guelfa per anar sen a casa sua. ¡Ay de mi, dix la Guelfa, que ab vos me son consolada fins açi! ¡A mare mia, e que fare yo esta nit! Certes crech que morre de pensament. A Curial, ¿e not veure yo? Tu staras alla on yo estar voldria! Labadessa li dix:—Senyora, yo nom partiria de vos, sino que lo cas ho requir en tot partit, car aquestos cauallers seran en casa mia e es molt necessari que yo hi sia per fer los honor; mas veiats que manats que diga a Curial, que yo loy dire certament.—¡A mare mia! dix la Guelfa, ¿e serets me pus leal que Laquesis?—¡Jesus! respos Labadessa; senyora, ¿e com podets pensar que per folla que yo volgues esser, Curial se altas de mi? Mas en ma fe aram farets parlar mes auant que no haguera fet. Senyora, ¿si vos matexa, nom se perque, vos tolets tots vostres plaers, quius en ha culpa? Yous dich certament que persona del mon nos deu planyer de vos.
