41.
Y amarga yo! vença Curial e viua e sis vol no sia meu, de quis vulla sia, e sia vencedor! ¡Ay lassa, que com ell e Boca de Far hauien les paraules yo plaer nauia, e ara voldria me costas la vida e fossen per dir! ¡Ay mesquina, que yo ho he fet, car certes Curial no ho haguera empres contra Boca de Far sino per la gelosia que ha hauda rahonablement de mi e dell, e si Curial mor yo morta son! ¡Ay que totes aquestes morts que en esta plaça se faran, se carreguen a mi! ¡Ay desauenturada fembra e ¿perquem volia yo venjar de Curial si Laquesis li hauia feta honor, car faent honor a ell la feya a mi, e los homens tenguts son reebre les honors que les dones los fan e axi es costuma dells, e si Curial les prenia feya be, empero tots temps ere meu e menyspreava dins son cor totes les altres? ¡Ay lassa, que molt a fet per mi, car aquell matrimoni menysprea membrant li lo meu nom, car veent la mia letra torna mut en la taula on li presentauan Laquesis, verge alamanya, nada de clara sanch y rutilant per inextimable bellesa, e veent las dauant un poch de paper meu no li lexa alargar la ma per pendrela! ¡Ay, e quina dolor sera aquella, quant ell veura en lo camp les joyes que Laquesis li dona, e pensara que yo ho hage fet per venjar me dell! Certes no, ans creura e pus rahonablement, que yol he amat e festeiat, e desijant quell hagues honor lo he fauorit axi com ses vist. Mas ¿per quem acuse mesquina de mi, quem aprofiten les paraules, car veritat es que ell enuigs mauia fets, mas
