Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/133

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
113
Llibre primer.

Dix Melchior:—E noy responets res? No, dix Curial, car no he licencia de parlar sino deuant vos solament. Ab tant los altres cauallers se mostraren a ells e feta alegra collacio se meteren a dormir.

42.

S

I la Guelfa hague bona nit, tal la don Deu a qui mal me vol, car certes ella no hach be ne repos, ans anaua per la cambra com folla que no sabia ques feya. Empero com lo dia fonch vengut los cauallers se lleuaren e ben mati oyren tres misses e apres armarense, mas Curial los prega que no aportassen los bacinets als caps, e axi ho feren. Perque muntant a cauall, en caualls molt forts e valerosos, començaren a anar sots un estandart blanch ab creu vermella e tals paraments; mas tot hom reya de la cota darmes de Curial, veent que era camisa de dona. Labadessa caualca e, cuytant, anassen a la Guelfa, la qual ia caualcaua ab Landrea per anar al cadafal, e feta li reuerencia li demana la Guelfa; ¿que es de la lum dels meus ulls?—En vostre llit ha dormit esta nit, dix Labadessa, e diu que nulls temps hach tant de be, pero sapiats que ab Melchior ha parlat molt, mes a mi no ses gosat descobrir.—¡Ay de mi, dix la Guelfa, que nom recorda que loy trametes adir que parlas ab vos axi com ab Melchior, e ell nou gosaria fer en altre manera! ¡Ay mesquina, que molt me tem; e veiats quina dolor, home qui no tem tots los cauallers del mon, tem a mi que som una flaca fembra que no li pusch fer dan! Ab tant Landrea e la Guelfa