acompanyades de molta notable gent, comencen a anar a la plaça, e en lo cami encontren los quatre cauallers qui hauien dormit al monastir. Anaua tot primer Ponç Dorcau, apres Roger Doluge, despuys Dalmau Doluge e derrerament Curial, lo qual com viu la Guelfa, senclina molt a ella e a Landrea, e dix:—Senyores, senyats nos, que ia no podem fer sino de nostre prou. Per que la Guelfa los senya e alçant lo bras loy mes sobre les espatles, e dix plorant:—Yo prech Deu vos aiut, car pregant per vostra vida prech per la mia, de la qual sens vos me curaria fort poch: dient aquestes paraules ab veu baxa que no les entes sino Curial.
43.
ASSEN auant los cauallers e les dones, que totes volien be a Curial; sobrades de compassio totes se planyien dolorosament, e daltra part reyen de la camisa. Curial, sentint ço de que reyen, dix: ara pusch yo esser apellat lo donzell dela cota mal tallada. E axi anaren fins a la lliça, e descaualcaren en la tenda que era blanca de domas ab creus vermelles. No triga molt que Boca de Far vench ab los seus ab tanta ufana que no es en dir, e venien los dauant dotze caualls en destre cuberts molt ricament de paraments verts, brocats dor, e ab tan gran brogit de ministrers e trompetes, que aço era marauella. Lo qual com sacostas a la liça e volgues fer reuerencia a les senyores dels cadafals, la Guelfa se cobri lo cap ab lo mantell, e, malaint lo, nol volgue
